CAMPS DE MADUIXES
Camps de maduixes és un llibre escrit per l'autor Jordi Sierra i Fabra, aquest escriptor començà a escriure quan tenia onze anys, als dotze publicà una novel·la. Ha escrit diversos llibres, com ara "La música del viento" o "La fàbrica de núvols". Aquest llibre porta 31a edicions, en 2019. La primera edició, i quan es va escriure va ser l'any 1997. Pertany a l'editorial CuÏlla. No te il·lustrador, ja que no cap imatge ni dibuix. És un llibre no molt llarg, té vora 132 pàgines.
Que m'ha paregut el llibre?
En primer lloc parlaré de la meua opinió sobre el llibre. M'ha agradat molt, tant el tema com la història. El que més m'ha agradat ha sigut la forma en la qual estava escrit. Tenia un vocabulari molt ampli. S'entenia quasi tot a la perfecció. Tot i això de vegades hi havia "salts d'escenes" entre capítols que no sempre eren fàcils d'entendre, ja que no hi havia un context o situació plantejada.
Quins aspectes he tingut en compte?
En segon lloc parlem d'aspectes concrets del llibre, com ara bé; l'època, aquest llibre podria estar escrit perfectament en l'actualitat, és un tema que pot estar passant ara mateix. La història tracta sobre una adolescent de vint anys que una nit qualsevol a una discomòbil pren una mala decisió. Els amics de la jove van consumir substàncies i l'animaren a que ella també ho fera. A ella no li va fer gràcia la idea, però com tots ho feren ella també. Aquestes substàncies no tingueren bona reacció en el con de Luciana, la jove. Ella entra en un coma. El coma és com una corda fina i sensible entre la vida i la mort. I com bé diu el llibre, "no jugues mai amb la mort".
Jo pense que està escrit per a gent de la nostra edat, jove o adolescent. Per fer-los reflexionar. Ja que són situacions que potser ens trobem algun dia. I hem de tindre cura en les nostres accions.
El recomane?
Finalment m'agradaria convidar a llegir aquest llibre a qualsevol jove. És un llibre entretingut, en llegir-lo no es fa pesat i pense que és un tema del qual hauríem de llegir i informar-mos més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada