EL BOSC MERDÓS
Això era i no era en el bosc Merdós, un dia qualsevol els sol solet va eixir vora mar.
A les 16 del migdia, qui ho diria els gossos es van reunir com cada dia. Sota l'ombra d’aquell abre gran i fort, però aquesta vegada, en ell descansava el pardal Radal i l'Oroneta pepeta.
El gos Mandrós al apropar-se sota l'arbre va notar una coseta calenteta i pastoseta a més feia mala oloreta.
La gossa Mosa es girà i mirà a l’Oroneta.
-Es teua aquesta merdeta?
- Que dius? Si soc l'Oroneta més neta de tot el planeta- li contestà l'Oroneta enfadada.
-Deixa aquests pardalets-Va dir el gosset Paquet.
- Que sols mengen de lo que troben pel carrer- va afegir la goseta Esperançeta
-Sols mengen cucs i lo que aquelles velles iaies tiren de les sobres- va dir Paquet
-O aquell blat groguet i xicotet- Va dir Esperançeta en cara de gosseta enfadadeta.
El gos Mandrós va dir enfadat- que me estas diguent que que me ha caigut una merdeta de un animal que no te una caseta calenteta com jo?
El pardal va saltar de seguida i li va contestar- Pepeta no els faiges cas que ni un dia aguantarien sense la seua hermosa caseta.
Una veu pel llunyana va dir Mosa anem cap a casa.
El gos Mandros va dir..
-No te’n vaiges sense espantar a aquests pardals que a més de llevar-nos l'ombra d’aquest arbre, ens han fet una vesprada amargada.
I l' oroneta li diu
- Amés te has endut una merdeta a la pateta.
Els gossos començaren a lladrar i el pardal Radal comença a xiular, de com i volta una gran familia de pardals van apareixer per l’est a contra vent i començaren a volar i picotejar als gossosgossos asquerosos.
Els gossos es van acovardir i desidiren no tornar mai més a eixe parc.
