Fitxa de lectura "Camps de Maduixes"

 CAMPS DE MADUIXES

Camps de maduixes és un llibre escrit per l'autor Jordi Sierra i Fabra, aquest escriptor començà a escriure quan tenia onze anys, als dotze publicà una novel·la. Ha escrit diversos llibres, com ara "La música del viento" o "La fàbrica de núvols". Aquest llibre porta 31a edicions, en 2019. La primera edició, i quan es va escriure va ser l'any 1997. Pertany a l'editorial CuÏlla. No te il·lustrador, ja que no cap imatge ni dibuix. És un llibre no molt llarg, té vora 132 pàgines.

Que m'ha paregut el llibre?
En primer lloc parlaré de la meua opinió sobre el llibre. M'ha agradat molt, tant el tema com la història. El que més m'ha agradat ha sigut la forma en la qual estava escrit. Tenia un vocabulari molt ampli. S'entenia quasi tot a la perfecció. Tot i això de vegades hi havia "salts d'escenes" entre capítols que no sempre eren fàcils d'entendre, ja que no hi havia un context o situació plantejada.

Quins aspectes he tingut en compte?
En segon lloc parlem d'aspectes concrets del llibre, com ara bé; l'època, aquest llibre podria estar escrit perfectament en l'actualitat, és un tema que pot estar passant ara mateix. La història tracta sobre una adolescent de vint anys que una nit qualsevol a una discomòbil pren una mala decisió. Els amics de la jove van consumir substàncies i l'animaren a que ella també ho fera. A ella no li va fer gràcia la idea, però com tots ho feren ella també. Aquestes substàncies no tingueren bona reacció en el con de Luciana, la jove. Ella entra en un coma. El coma és com una corda fina i sensible entre la vida i la mort. I com bé diu el llibre, "no jugues mai amb la mort".
Jo pense que està escrit per a gent de la nostra edat, jove o adolescent. Per fer-los reflexionar. Ja que són situacions que potser ens trobem algun dia. I hem de tindre cura en les nostres accions.

El recomane?
Finalment m'agradaria convidar a llegir aquest llibre a qualsevol jove. És un llibre entretingut, en llegir-lo no es fa pesat i pense que és un tema del qual hauríem de llegir i informar-mos més.

2n 2n- El bosc Merdós

 EL BOSC MERDÓS

Això era i no era en el bosc Merdós, un dia qualsevol els sol solet va eixir vora mar. 

A les 16 del migdia, qui ho diria els gossos es van reunir com cada dia. Sota l'ombra d’aquell abre gran i fort, però aquesta vegada, en ell descansava el pardal Radal i l'Oroneta pepeta.

El gos Mandrós al apropar-se sota l'arbre  va notar una coseta calenteta i pastoseta a més feia mala oloreta.

La gossa Mosa es girà i mirà a l’Oroneta.

-Es teua aquesta merdeta?

- Que dius? Si soc l'Oroneta més neta de tot el planeta- li contestà l'Oroneta enfadada.

-Deixa aquests pardalets-Va dir el gosset Paquet.

- Que sols mengen de lo que troben pel carrer- va afegir la goseta Esperançeta

-Sols mengen cucs i lo que aquelles velles iaies tiren de les sobres- va dir Paquet

-O aquell blat groguet i xicotet- Va dir Esperançeta en cara de gosseta enfadadeta.

El gos Mandrós va dir enfadat- que me estas diguent que que me ha caigut una merdeta de un animal que no te una caseta calenteta com jo?

El pardal va saltar de seguida i li va contestar- Pepeta no els faiges cas que ni un dia aguantarien sense la seua hermosa caseta.

Una veu pel llunyana  va dir Mosa anem cap a casa.

El gos Mandros va dir..

-No te’n vaiges sense espantar a aquests pardals que a més de llevar-nos l'ombra d’aquest arbre, ens han fet una vesprada amargada.

I l' oroneta li diu

 - Amés te has endut una merdeta a la pateta.

Els gossos començaren a lladrar i el pardal Radal comença a xiular, de com i volta una gran familia de pardals van apareixer per l’est a contra vent i començaren a volar i picotejar als gossosgossos asquerosos.

Els gossos es van acovardir i desidiren no tornar mai més a eixe parc.

Conte premi sambori

 -Heu arreplegat ja la habitació?_Diu una veu irritant _Que heu de començar a netejar!

-Si donya Augusta_respon Nil cansat.

Sara se li queda mirant desde la llitera.

+-Sara!! Diu Henar desde la porta del carrer.

Vos preguntareu que casa de bojos es aquesta. Aquest es el meu dia a dia, 8 adolescents a carrec de una loca , Augusta, estem tancats en un horfanat desde fa ja any, esperant que alguna familia ens adopte. 

Us vaig a presentar una mica mes als meus amics; Nil, el crush de qualsevol adolescent, moreno, ulls verds una mandivula i un sonrriure perfectes.

Sara, la millor amiga de Henar, la tipica que se pilla hasta de una farola.

Manel, ros amb ulls marrons, un xiquet que dede ven menut es prova atrés per el mon de la dansa i del ball.

Bryan, en major de la nostra colla d'amics millor dit, de la nostra familia, protector i valent, medeix aproximadament 1,80m.

Henar, la psicologa, la que ajuda a tots amb els seus problemes, no es molt alta, millor dit es baixeta i amb unes ulleres grans redones.

Oriol, el gracioset del grup,li agrada molt jugar a futbol, moreno i odia escriure.

Leo, un xic rebel, va sempre a la seua, no li agrada gens aprendre coses noves, i aquest somia en ser millonari.

Aurora, jo, la inteligent podriem dir, la mes autonoma i astuta. Men fascina el mon de la lectura i l'escriptura, condretament redactar.

i per ultim Augusta, la dona que dia rere dia ens involucra ens els seus problemes i ens amarga els dies.

Parlant de ella, ara vol que anem a comprar el pa. Tots els matins, de cami a la panaderia, ens trobem amb Thiago, un xiquet, que de tantes vegades que se’l crusem ja ens podriem considerar amics, si no m’equivoque es Italià, però ara viu asi per el treballs dels seus pares. Li em contat a Thiago la nostra situació, i ens ha volgut ajudar. Ens ha donat la gran idea de escapar i ens ha trabat treball a la gran ciutat.Escaparem demà al mati.Per lo tant anem a aprofitar ara, que acabem de arribar a casa per a planejar-ho tot, a par Auguta està dormint.

Al dia seguent…

Piiiiip! Acaba de sonar el despertador. Es el gran moment.

Sar, avui estàs especialment guapa._ Diu Nil

Ja estas així de bon de matí?_ Li digue Leo

Vinga, anem que encara ens pillaran, a part, Thiago ja porta una estona esperant._ Diguè Aurora.

Sisi, Thiago Thiago.._va dir Nil.

Sara es va sonrrojar i li va llençar un inocent somriure.

Brayan va prendre la iniciativaiu va començar a caminar cap a la finestra que dona a les escales de emergencia que es provaben a l’exterior de l’edifici.

Sara es va quedar emrrere i Nil li va donar uns cops a l’esquena per que abançara.Apunt de arribar, ja a les escales on Thiago els estava esperant, s’adonaren que no havíem pensat es que seria la ultima vegada que estarem tots junts. Tots van començar a plorar menys Orion i Leo, es van fer una gran abrçada de despedida.

A Partir d’aquest moment cada u va començar nova vida independent.

Nil per exemple, va començar a treballar en l’obra, i va agafar una molt bona condició física, va començar a jugar a futbol. En canvi Manel va anara un casting per  a un musical molt famós a Paris. Sara va aconseguir el seu somni de ser disenyadora de moda. Leo com no li agradava estudiar es va posar a treballar en un bar. Bryan va crear la seua porpia empresa de alarmes. Henar es va treure la carrera de psicología, i va començar a treballar .Oriol va fer una carrera de informatica.I jo Aurora soc periodista.

20 anys despres vam quedare en el mateix horfanat per reunirmos despres de tant de temps.

Morfología

El diálogo

Ortografía de la "b"

Ortografía de la "h"

Mis libros

Entrevista creativa (trucos para mejorar tu entrevista)

Entrevista